2013.02.10 / Crònica del Cap de Setmana

Cap de setmana de Carnestoltes, amb Festa Infantil de la Fundació del Club Natació Sabadell dissabte a la tarda, a on Sloprunners, de la mà de Jordi i Elena, regalaven mitjançant sorteig, una bicicleta infantil. Només per veure la cara d’il·lusió i neguit dels nens i nenes esperant amb el seu número a la mà ser agraciats, valia la pena la estona.

Per tan, el diumenge, era de ressaca, i..., mentre alguns (¿?) acabaven la nit i començaven el dia d’aquesta “guisa”...

JJJ

Els Slops matinaven per practicar la seva afició més comú, el Running o el Triatló. Uns i unes competien; els altres només entrenaven, amb tirades més o menys llargues, depenent del seu objectiu i moment de la preparació pel mateix; d’altres barrejaven l’entrenament i la competició.

I com cada Cap de Setmana, als Slops te’ls pots trobar a diferents punts de la nostra geografia catalana, des de Sabadell, fins a Barcelona, passant per Badalona.

A les 08:00, comandats pel “Presi”, en Joan Figueras, la Nuri, el Toni, el Salva i el Carlos Aparicio, van fer 1h40’ pel Rodal del Ripoll; es van trobar el Pere Roca, amb el que van compartir part dels seus 30kms, anant ell fins a Sant Feliu de Codines (ostres!); el David i la Flo, en “parelleta” uns 20kms ella i 30kms ell; el Joan Medina, més de 20kms amb uns amics i els 5kms afegits acompanyant la Teresa a la seva cursa; i la Isa, fent companyia a l’Antonio fins a Badalona, 20kms a 4’30’’ el 1.000; mentre que la Esther, a la tarda, acompanyada només per les instruccions tipus contrarellotge des del cotxe, va fer també 20kms a 4’30’’ (entrenen juntes i semblen estar molt sincronitzades, tot i la distància...).

Més d’hora encara, la Isa i l’Antonio, iniciaven el rodatge que s’havia plantejat com a part de la Tirada Llarga, de 30kms, de l’Antonio, i com a 1a tirada per la Isa, en la seva preparació de la Marató d’Empúries. L’hora de convocatòria era a les 07:30, però algú va arribar tard, i s’iniciava gairebé a les 07:40. Sobre google maps, el dia anterior, havia corroborat que el càlcul de 20kms era força aproximat, i no s’havia de patir gaire pel retràs.

Tot i així, la Isa, segurament sentint-se responsable, va posar un ritme d’inici, que, he de confessar, em feia anar “no còmode”, però, conscient que no aguantaria, estava tranquil de començar a trobar-me millor. I a fe que ho vaig fer, però una inoportuna indisposició em va fer aturar passat el Camp de Futbol del Ripollet.

Represa l’activitat, el ritme ja era còmode, constant i ràpid, més per sota que per sobre de 4’30’’, fins que a l’arribar ja a Santa Coloma, a 4’20’’, i, veient el patiment de la meva companya, que, tot s’ha de dir, ha aguantat molt bé, marxo en solitari, escoltant les campanades de les esglésies a Misa de 9.

Reprenent el fil, arribats a Badalona, la Isa es queda estirant i recuperant líquids i força, la que li faltava al tram final de l’entrenament, i l’Antonio es canvia de samarreta, i es queda en pantalonet curt, per córrer la Cursa en el temps marcat, sub’40 per completar l’entrenament.

Allà vàrem trobar el company Vicente R. De Arellano, un nouvingut al grup, i que cercava marca personal, però que no comptava amb una cursa poc rigorosa amb el recorregut i altres aspectes organitzatius, a banda d’un traçat avorrit. De entre el total d’arribats, 1.643, el Vicente es va situar el 256, am
b 43’22’’, i l’Antonio el 90, amb 39’42’’.

Respecte a la cursa, podreu trobar els detalls a la crònica escrita per l’Antonio, i publicada al Blog i la Web de Sloprunners, amb el seu característic redactat i punt de vista.

Mentrestant a Sabadell, tenia lloc la 2a Edició de la Cursa: Corro contra el càncer

Eren les 9 del matí i l’immens tobogan que corona el Parc de Catalunya de la nostra ciutat es començava a tenyir de colors llampants i fluorescents.

En efecte, canviava el paisatge a que ens té acostumat aquest tobogan i  començaven a envair-lo nens i nenes grans de totes les edats vestits amb bambes, malles i xandalls fluorescents, tapant-se pel fred però tots amb un somriure perquè tenien alguna cosa en comú, estaven  units per una bona causa: córrer en benefici del càncer.

Teresa, Emilia, Silvia, Lourdes, Mariví, Encarna, Eva, Sandra, Inma y Mari.

Mentre els corredors d'última hora recollien els dorsals, d’altres es saludàvem i fent germanor amb tothom qui coneixien i ens anàvem trobant,  les noies Slops i companyia ens fèiem les fotos memorables de record, els àvids i fidels acompanyants se servien uns “caldets” que la organització havia preparat per suportar millor la gèlida temperatura, cada cop érem més i més atletes i disposats a moure’s, i a córrer contra el càncer.

S'apropaven les 10h, la línia de sortida ja era plena de més de mil cinc cent persones preparades… Sonen el altaveus de: preparats, llestos i endavant!!! quina bona sensació, és una cursa única, aquest cop sí, tots, sí, més de 1500 corredors i aficionats anem a una!!!

Els més lleugers van sortir al davant i els que van voler també fer-la però més a poc a poc inclús caminant darrera, però tots seguint els kilòmetres i el camí marcat per la organització: pujades, baixades, corbes, entre mig del parc, xafant l'herba gebrada pel fred, algun trosset de camí de llambordes. Anem-hi! Som-hi tots!!! alguna pujadeta ens deixava clavats però s'havia de fer!!!! I, aviadet que feia fred!!!!

Els corredors vàrem anar arribant, uns en temps de llamp com el nostre Jordi Pujol, perquè quan sona el tret de sortida se li dispara també l’ànima competitiva i vola, i està entrenant dur per fer-ho; i d’altres slops com la Mariví, l’Encarna, la Sandra, la Eva, la Silvia, la Lourdes, la Teresa (acompanyada pel Joan), ens vam anar deixant caure uns minuts més tard però tots, tots, tots, arribàvem amb un somriure immens a meta, quina gratificació té aquesta cursa!!!! hem contribuït a ajudar una miqueta a aquells que no poden córrer! Tant de bo amb aquesta aportació podem fer que la investigació avanci i que algun malaltó pugui estar millor!!!!

Però no vull dir-vos adéu sense anomenar en aquesta cursa el meu amic Unai, ha estat la seva primera cursa, doncs sí, amb tant sols tres “mesets”, la seva mare, l'Anna, se l'ha penjat a coll i a sobre la  seva panxa amb una tela molt moderna, li ha posat un dorsal i ha fet la seva primera cursa, tot “xino-xano”, però l'ha començat i l'ha acabat amb un gran somriure!!! Així es forgen els atletes!!!! Enhorabona a tots!!!

I en acabar, recuperació de forces, de la calor corporal, i sentiment Slop amb els ànims improvisats de la Isa, a la que li dona temps a arribar a fer-se la foto de família, inclosa la Silvia, que sempre ens omple de bon humor i companyia, a la qual desitgem la més ràpida de les recuperacions, per tornar-la a tenir amb el dorsal al pit i les bambes fent fum.

Slop.cat Sabadell / SLOPRUNNERS / www.sloprunners.cat / sloprunners@slop.cat