35ª CURSA DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Dissabte 28 de juliol, 19 hores en punt, fent coincidir el tret de sortida amb els senyals horaris de la Ràdio de l’Espluga, es va celebrar una de les curses més antigues i millor organitzades actualment del calendari català de curses de fons. En la meva opinió, i com sempre la he definit, la Cursa que t’ofereix sensacions de Marató.

Entre els 778 participants que van recórrer els 15 kms, 8 membres del nostre equip van tenir un paper ben destacat, com ho demostren les posicions i els temps detallats tot seguit:

10	Xavi	Tomasa Serrano	0:53:53
24	Sergio	Vellido Ibáñez	0:56:00
46	Albert	Lloret Salamero	0:58:17
109	Joaquim	Estevez Maymo	1:03:03
110	Jordi	Ruiz Plana	1:03:07
144	Esther	Montosa Narvaez	1:04:17
145	Antonio	Sevillano Llergo	1:04:17
235	Noemí	Aumedes March	1:08:10

La climatologia va ser sens dubte la més propícia dels darrers anys, però la duresa pròpia d’aquesta cursa es manté inalterable, la temperatura alta (però no tot el que s’esperava), el recorregut i el perfil, amb 7,5 kms de pujada contínua i sostinguda, li donen un toc èpic que cal viure si t’agrada aquest mon. Per suposat, la organització, sobrada d’experiència, ho sap i fa tot el possible per fer-la possible amb molts punts d’avituallament i animació.

Des dels primers metres de cursa, el Xavi es va col·locar en les primeres posicions, fent gala del bon moment de forma que viu, i que no va abandonar en cap moment, fent una rapidíssima baixada per aconseguir un temps de rècord i record.

L’Albert va portar al debutant Sergio de forma molt cerebral durant tota la pujada, deixant que a la baixada fes servir la seva joventut per volar cap a la meta, i ell fer gala de l’experiència per arribar a meta per sota de l’hora, i això, a aquesta cursa és equiparable a baixar de les 3 en marató.

Tan el Quim com el Jordi van fer un debut molt digne, pujant amb molta prudència, i baixant amb la qualitat que els hi estan donant els entrenaments.

Comentari especial mereix la Esther, que va començar la pujada des de la novena posició, per anar progressivament millorant, tot s’ha de dir, amb algun moment de crisi al km. 7, amb un temps de 5’03’’, però trobant-se a sí mateixa, per treure les forces de l’entrenament amb el grup i la qualitat, per baixar per sota de quatre el mil, arribant fins i tot al km. 14 a 3’38’’, per arribar 5a classificada a meta.



Lidia Rodríguez, Hasna Bahom, Marta Galimany, Anahi Herrera i Esther Montosa



Ja sé que no queda bé per la “imparcialitat” que se’m pressuposa, però fer un podi de la General, en una cursa com aquesta, està a l’abast de molts pocs corredors, i ahir, concretament, amb 3 “monstres” de l’atletisme, com Lidia Rodríguez (va establir un nou rècord de la prova en 52’16’’, a 3’29’’ de mitjana, brutal!!!), Hasna Bahom i Marta Galimany, és per sentir-se molt orgullós, i el que escriu, ho està.

I més especial encara una altra benjamina a l’equip, la Noemí, que tot i no ser la seva distància, va fer una cursa d’autèntica veterana, pujant molt seriosament, per baixar amb molta comoditat i arribar a meta amb un gran somriure.



Noemí Aumedes March



Xavier Tomasa Serrano



Sergio Vellido Ibáñez



Al final, el balanç és magnífic, Podi Absolut de l’Esther Montosa, 1er de Categoria del Sergio Vellido, 1a de Categoria de la Noemí Aumedes i 2n de Categoria del Xavi Tomasa.

Potser la única nota “negativa” de la nit va ser quedar-nos a tan sols 4’ minuts en nois del trofeu per equips, i amb totes les possibilitats del món d’haver-lo aconseguit per les noies, d’haver tingut una tercera participant. Però, sens dubte, l’any vinent serem més SLOP’s a l’Espluga.

Menció molt gran per la Núria, cangur i supporter, i la María José i el Manolo, acompanyats de la família, que no van dubtar en passar la tarda i nit amb nosaltres. Moltes gràcies a ells una vegada més.



Xavier, Esther, Noemí i Sergio



La fotografia final resum i defineix una vegada més a aquest equip i grup humà, a on atletes de diferents edats i procedències, són feliços i ho donen tot pels altres.

 Antonio Sevillano

2a SETMANA D'ENTRENAMENTS PER LA MITJA DE SABADELL

Entrenament pel Rodal!!!

Evidentment, van ser molts més SLOPRUNNERS els que van sortir ahir a entrenar, però posem l'accent en el grup de les 18 hores (que finalment va sortir a les 18:15), des de les Pistes d'Atletisme...

El grupet format per la Esther i la Nuri, els David's (Mendo i Simon), l'Isma, el Joan i el Jordi, amb les samarretes vermelles i sense por a la calor, van començar junts l'entrenament...

Al Riu Ripoll, la bufarada d'aquella hora era considerable, però els primers kms mantenien el grupet compacte, com es pot comprovar a la seqüència fotogràfica...

Com que al grup hi ha diferents estats de forma, arribats al punt de les pujades, alguns van preferir seguir l'entrenament d'una forma més planera i arribar amb bones sensacions, i bon ritme. El David Simon, el primer, seguit del David, i una mica més enrere l'Isma...

Mentres tant, també partits, la Esther i el Joan, patien les pujades (i baixades) del Rodal una mica més endavant (molt poc, eh?) de la Nuri i el Jordi.

Tot plegat, un molt bon entrenament en grup, que va tenir la seva continuació en el segon grup, el de les 19:30, amb l'Anna, els Joan's (Palà i Vílchez), el Manolo, el José Luis i el Quim, i que van fer sentir enveja a l'Octavi i el narrador, que es van quedar a la gespa...


Un cop més, orgullós de ser vermell i comptar amb la vostra amistat

CAMPIONAT DE MIGFONS D'ANDORRA 2012

Hasta Andorra La Vella se han desplazado algunos miembros de nuestro equipo. Carrera cada año peor, y, aunque pueda molestar mi sinceridad, prefiero decirlo así, pese a quien pese, a ver si así, se dignan en mejorar el año que viene.

Salida como siempre rodedada de turismos (de los de Andorra), y que este año, para acabarlo de rematar, habían parado a escasos metros de la salida en el carril del medio frente al Estadio Comunal. No era difícil intuir que se los encontrarían los corredores (pocos más de 200), de cara y sin tiempo apenas para esquivarlos. Pero lo más GRAVE iba a llegar a 500 metros, en la primera rotonda en la que se iba a hacer el giro de 180º, ya que no habían parado el tráfico, y los primeros corredores tenían que tomar, despavoridos y sorprendidos, las aceras. Demencial. Sin palabras.

Desde el KM.1 ya se definían las posiciones, Xavi Tomasa marchaba en un grupete tras la cabeza de carrera, y Yolanda Riera pasaba 1a fémina, seguida de cerca por las demás que ya se iban también espaciando.

En el KM.6, estaba todo mucho más claro. Xavi Tomasa marchaba ya en posición muy cómoda, pero trabajada, 4º clasificado, a distancia del 3º y a mucha más del 5º, por lo que se dedica a conservar hasta la meta.

Mientras que a Yolanda y a Esther les pasa lo mismo, claramente separadas entre sí, y de sus rivales, si cabe algo más cerca la 4a de Esther. Pero reservando fuerzas para el trozo duro que quedaba, desde el KM. 8 al 9, para llegar con fuerza al Estadio, y hacer los 600 metros finales con buenas sensaciones.

Al final, podio para los tres componentes del equipo. Aunque, LAMENTABLE, una vez más la Organización, han confundido a Championchip, que ha hecho el corte de trofeos en el 5º clasificado, en lugar del 3º (como ponía el Reglamento), dejando fuera a Xavi de su merecido trofeo de 1º de Categoría, con un TIEMPAZO DE 36' 13''. Donde no ha habido problemas ha sido en las chicas, porque las 2 estaban entre las 3 primeras. Esther Montosa, 3a, Yolanda 2a, y como 1a, y aunque no sea Sloprunners, con merecido comentario Yolanda Castillejo, que ha bajado de 40', y eso, en Andorra, tiene mucho mérito, y hay que reconocerlo.